¿Una Sociedad pasiva? Actitudes, activismo y conflictividad social en el franquismo tardío
Ysàs i Solanes, Pere

Ayer. (Madrid. Núm 68 (2007) p. 31-57)

Determinades visions i interpretacions del tardofranquisme han establert que la societat espanyola va acceptar passivament el règim dictatorial, fins al punt que això ha esdevingut un toposrecurrent. D'acord amb aquesta tesi, el franquisme ?definitivament consolidat i admès internacionalment al llarg de la primera meitat de la dècada de 1950? persistí en una societat que gaudia dels beneficis del desenvolupament econòmic i que assistia com a mera espectadora al canvi polític que es materialitzà a la segona meitat dels anys setanta. Sens dubte, un estudi més minuciós de la societat espanyola des de l'inici de la dècada de 1960 fins a la segona meitat dels setanta troba que aquesta passivitat política coexistí amb una notable Conflictivitat social ?en especial obrera i estudiantil i, de manera una mica més tardana, també ciutadana i veïnal? i amb freqüents manifestacions crítiques amb la dictadura, en un marc de creixent suport opositor malgrat la pressió dissuasiva del formidable aparell repressiu franquista. Aquest article explica els fonaments, les característiques i els efectes d'un conjunt de fenòmens que no solament desmenten la imatge d'una societat passiva, sinó que tingueren un paper molt rellevant en la vida sociopolítica dels tres darrers lustres de la dictadura.

Nosotros los comunistas : Memoria, identidad e historia social


Madrid ; Sevilla : Fundación de Investigaciones Marxistas : Atrapasueños, 2009
ISBN 9788487098529

L'obra té l'objectiu de narrar la història del PCE centrant-se en les posicions i experiències dels militants. La publicació recull les ponències del II Congrés d'Història del PCE (22-24 de novembre de 2007) organitzat per la Fundació d'Investigacions Marxistes, dedicades a aspectes fins al moment poc atesos de l'organització comunista. En aquest sentit, l'estudi de la doctrina i de la identitat del partit és treballada per David Ginard, Xavier Domènech, Francisco Erice i Francisco Sevillano, mentre que la "qüestió femenina" és analitzada per Claudia Cabrero i Irene Abad. Carme Molinero, Sergio Rodríguez Tejada i Rubén Vega analitzen l'oposició comunista a la dictadura -el PCE ha estat fonamentalment reconegut per la seva visualització particular com a plataforma aglutinadora de bona part de l'antifranquisme-, i el projecte cultural dels comunistes espanyols és estudiat per Manuel Aznar Soler. Finalment, el llibre planteja també una reflexió sobre el model de democràcia a què aspirava el PCE (Francisco Fernández Buey) i algunes conclusions sobre la situació amb què el partit arribà als transcendentals moments de la transició democràtica (Josep Fontana).

Movilización social y cambio político : De la crisis del franquismo a la consolidación de la democracia
Molinero Ruiz, Carme

En: Mundos de ayer. Murcia : Ediciones de la Universidad de Murcia, 2009. p. 363-386
ISBN 9788483718872

Des de la meitat de la dècada dels anys seixanta i fins l'inici dels vuitanta, la societat espanyola va viure una intensa experiència de mobilització social i política que contrasta, encara que per motius ben diferents, amb l'experimentada prèvia i posteriorment a aquells anys. La consolidació dels moviments socials en la dècada que va de mitjan anys seixanta a la mort del dictador va ser resultat del canvi i de la revitalització de la societat espanyola i, al mateix temps, agent fonamental de la crisi de la dictadura. En els últims anys de la dècada dels setanta la mobilització social, contra el que amb freqüència s'afirma, va ser igualment important: la crisi econòmica, la necessitat de conformar un nou model sindical per a la Democràcia, així com la voluntat d'exercir els drets de Ciutadania, va impulsar la mobilització encara que, en molts casos, aquesta mobilització tingués un caràcter defensiu en contrast amb allò succeït en els anys anteriors. La investigació sobre els moviments socials a Espanya està clarament inclinada cap a la primera meitat dels anys setanta, ja que el canvi d'escenari intern i internacional, com a resultat en bona mesura de les conseqüències de la crisi econòmica, va provocar que els esmentats moviments modifiquessin de forma notable les seves característiques a la segona meitat de la dècada i deixéssin de tenir el protagonisme aconseguit en els anys anteriors.

Movimiento vecinal, antifranquismo y anticapitalismo
Martínez i Muntada, Ricard

Historia, Trabajo y Sociedad. (Madrid. Núm 2 (2011) p. 63 - 90)

El moviment veïnal que es va desenvolupar a les ciutats de l'Estat espanyol durant els anys setanta va constituir un dels principals àmbits de mobilització de l'època, però també fou terreny de generació d'una cultura que incloïa l'afirmació dels drets dels habitants dels barris, l'existència d'un deute social envers ells, la identificació de l'adversari en termes de classe i la crítica del capitalisme. Aquests plantejaments es van articular amb les reivindicacions i el model de ciutat que va erigir el moviment. L'article se centra en el cas català, però proposa un debat més general.

Por surcos y calles : movilización social e identidades en Galicia y País Vasco (1968 - 1980)
Lanero Táboas, Daniel

Madrid : Los Libros de Catarata, 2013
ISBN 9788483198445

Fa ja cert temps que la investigació històrica ha demostrat que, finalitzat el franquisme, la implantació d'un règim democràtic a Espanya va ser quelcom més que un pacte entre elits polítiques. Diversos sectors de la societat espanyola, amb la seva pressió 'des de baix', van tenir un paper determinant en l'obertura del sistema polític. Aquests col·lectius socials (dones, treballadors, estudiants i veïns) no van actuar sols en l'àmbit urbà. Aquest llibre estudia el Món rural del final del franquisme i la transició atenent a la intensa politització i les diverses manifestacions de Conflictivitat social que aquest va experimentar. Actors, moviments socials, discursos i pràctiques polítiques (noves i velles) interactuaren entre sí i es van relacionar al seu torn amb el procés de canvi estructural de l'Espanya rural de 1960 en endavant. L'obra s'endinsa també en la transformació de les imatges i els discrusos sobre el camperolat i la ruralitat durant aquest mateix període, en la seva capacitat per a sostenir identitats nacionals reinventades o en la seva funcionalitat política, i posa de manifest la necessitat d'estudiar (sota nous enfocaments) la relació entre món urbà i rural durant aquesta etapa.

La Sociedad española en la Transición : los movimientos sociales en el proceso democratizador


Madrid : Biblioteca Nueva, 2011
ISBN 9788499402116

En aquesta obra participen vint-i-vuit investigadors, de diferents uninversitats espanyoles i estrangeres, que abarquen els principals aspectes que contribueixen a explicar el paper de la societat en la transició democràtica i de la seva articulació a través de diferents col·lectius. El llibre està organitzat en quatre parts que agrupen de forma equilibrada els diferents capítols que el composen. Una primera secció recull reflexions de caràcter general sobre el paper de la societat i dels moviments socials en la democratització espanyola, així com l'anàlisi d'allò succeït en altres països que experimentaren també processos de transició. En una segona part s'inclouen els estudis sobre les organitzacions de treballadors i d'empresaris, prestant atenció -en el cas del moviment obrer tant a una visió de conjunt com a cada una de les principals tendències. El tercer bloc està dedicat als denominats "nous moviments socials", amb aproximació a les associacions de veïns, els estudiants, l'Església, les dones, els pacifistes i els marginats. Finalment, el volum conclou amb una sèrie d'estudis dedicats a les característiques que defineixen la situació en comunitats autònomes com Catalunya, el País Basc, Andalusia, Astúries, Castella-La Manxa i Múrcia.

Forging democracy : The history of the left in Europe, 1850 - 2000
Eley, Geoff

Oxford : Oxford University Press, 2002
Hi ha traducció espanyola a l'editorial Crítica (Barcelona, 2002).
ISBN 9780195044799

Aquest llibre narra l'evolució de l'esquerra en la contemporaneïtat en la seua lluita per eixamplar els drets socials i polítics, una lluita que s'entén com a fonamental per tal de comprendre l'extensió de la democràcia al vell continent. A través d'un exercici analític llunyà de l'apologia, l'autor desplega un relat crític dels errors i encerts, d'allò que històricament s'ha constituït com l'esquerra. En aquest sentit, la primer part del llibre es consagra a la definició de l'esquerra en les seues múltiples accepcions - socialista, democràtica o popular- , la seua relació amb la formació de la classe obrera, el marxisme i els moviment socials del segle XIX. En una segona part, l'autor aborda la conjuntura de 1914-1923 i l'impacte de la Gran Guerra, la Revolució russa, els casos d'Itàlia i Alemanya, la formació dels partits comunistes, la relació amb les propostes feministes i l'aposta per l'eixamplament de la democràcia. A la tercera part, Eley analitza l'estabilització dels règims capitalistes, l'estalinisme i el Marxisme occidental, el feixisme i l'estratègia del Front Popular i l'esquerra a l'inici de la Guerra Freda. Finalment, la darrera part del llibre s'inicia amb l'esclat de la protesta de finals dels anys seixanta, el feminisme, els intents de repensar el socialisme i la democràcia i acaba amb l'ensorrament del "socialisme realment existent" i els nous moviments socials.

La Clase obrera, protagonista del cambio
Elejabeitia, Concepción de

Madrid : Querejeta, 1976
ISBN 9788485279029

Escrita a vuit mans per Concepción i Carmen de Elejabeitia, Ignacio Fernández de Castro i Germán de Trasalva, l'obra planteja, en una data tan primerenca com 1976, la convicció que és el proletariat el que està conduint les transformacions polítiques que després de la mort de Franco es fan evidents. A partir d'aquest paradigma, el llibre analitza els esdeveniments políticoeconòmics i els conflictes socials del moment per a determinar quins grups dins de la classe obrera -i, més enllà d'això, també en quina direcció- estan impulsant les transformacions polítiques que conformaren, en darrera instància, la transició democràtica.

Quan el carrer va deixar de ser seu : moviment obrer, societat civil i canvi polític. Sabadell (1966 - 1976)
Domènech Sampere, Xavier

Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002
ISBN 9788484153948

El llibre s'inscriu en els corrents historiogràfics que han procurat retornar el protagonisme del que es coneix com a transició espanyola als seus principals impulsors: les persones, els moviments socials i els teixits civils que a partir dels anys seixanta inauguraren unes renovades pràctiques democràtiques, i aconseguiren obrir nous espais de llibertat sota el franquisme i portar-nos finalment la Democràcia. Intenta anar més enllà de les històries corrents sobre aquest període, tot ampliant l'àmbit cronològic del canvi polític, centrat gairebé sempre en la segona meitat dels setanta, i introduint els subjectes socials "oblidats" en el procés. En aquest llibre no es parla solament dels grans grups dirigents polítics, sinó que se centra en els milers de persones anònimes que en el seu dia a dia lluitaren per aconseguir petits grans canvis, sense els quals difícilment entendríem com arribà la Democràcia al nostre país. Així, és un llibre que pretén incorporar a les perspectives tradicionals del canvi polític una perspectiva des de sota i des de Catalunya. L'estudi de cas, el de la ciutat de Sabadell, permet passar de l'anàlisi microhistòrica, un àmbit privilegiat per a observar aquests petits grans canvis, al context general català i espanyol i introduir noves claus explicatives que ens permeten entendre el procés històric d'una manera integral.

En la protohistoria del movimiento vecinal bajo el franquismo
Domènech Sampere, Xavier

Historia del presente. (Madrid. Núm 16 (2011) p. 27-42)

En el text s'aborden diverses aproximacions als orígens del moviment veïnal sota el franquisme prenent com a centre de l'anàlisi les xarxes socials establertes en els nous suburbis entre els seus pobladors. Així, enfront de la idea d'un moviment sorgit de la interacció entre una realitat urbana deficitària i les noves possibilitats que ofereix el marc legal franquista a partir de 1964, aquí es defensa la centralitat del procés de gestació d'identitats compartides en els nous barris, d'un teixit social propi que va construir els barris i la aparició de nous subjectes de la protesta en l'espai vivencial, com a activadors d'un moviment que utilitzava els mitjans legals a la seva disposició de forma diversa.

Madrid en huelga : enero 1976
Díaz Cardiel, Víctor

Madrid: Ayuso, 1976
ISBN 8433600036

Llibre sobre la vaga multitudinària de gener de 1976, publicat aquell mateix any a l'editorial Ayuso. Malgrat la seva naturalesa essencialment descriptiva i la proximitat entre els fets i l'elaboració del relat, l'obra conté una introducció sobre el marc polític en què s'esdevingué la vaga i es divideix en quatre grans apartats: qüestions clau del procés (l'espontaneïtat i la influència de la política en l'esclat de la vaga), antecedents (centrats sobretot en les Vagues de desembre de l'any anterior i en el clima derivat de les eleccions sindicals), una àmplia descripció dels fets, i una valoració dels resultats i de les experiències destacables d'aquelles jornades d'agitació i de les conseqüències que tingueren en el futur immediat.

Las Asociaciones de vecinos en la encrucijada : el movimiento ciudadano en 1976-1977
CIDUR

Madrid : Ediciones de la Torre, 1977
ISBN 9788485277260

Llibre publicat el 1977 pel Centro de Investigación Urbana y Rural de Madrid, amb l'objectiu d'analitzar -des d'una perspectiva encara molt recent- el paper que estava tenint el moviment ciutadà organitzat en la transició política que despuntava. L'obra és, en aquest sentit, un testimoni molt útil -tant per les dades com per les reflexions- per a estudiar la realitat de l'associacionisme entre les comunitats veïnals dels barris, que s'organitzaren en aquells anys per a reclamar millores en les condicions de vida i de treball i que exerciren un rol determinant en la culminació del procés de reforma iniciat després de la mort del general Franco. Igualment, el CIDUR contribuí a l'estudi dels moviments veïnals amb altres obres de temàtica i significació similars, com Movimiento de Barrios y partidos políticos (Mañana Editorial, 1977) o Madrid: barrios en 1975 (La Torre, 1976).

Género, antifranquismo y ciudadanía. Mujeres y movimiento vecinal en la Asturias del Desarrollismo y el Tardofranquismo
Cabrero, Claudia

Historia del presente. (Madrid. Núm 16 (2011) p. 9-26.)

Durant els anys del Desarrollismo, i molt especialment arran de la Ley de Asociaciones de 1964, els barris obrers es convertiren en un espai privilegiat per a l'acció col·lectiva femenina. Centrant l'atenció en el cas asturià, el present treball té com a objectiu analitzar les formes d'intervenció de les dones en el moviment veïnal, l'evolució de les seues mobilitzacions i el paper en el desenvolupament de les associacions de veïns. Així, es podrà analitzar de quina manera la actuació en el veïnat va reforçar el compromís social i polític d'un número cada volta major de dones així com valorar fins quin punt el desenvolupament de l'associacionisme ajudà a resoldre la problemàtica relació entre identitat de gènere i ciutadana.

Movilización social en la Galicia rural del Tardofranquismo : 1960 - 1977 = Social mobilization in the rural Galicia during the late Francoism : 1960 - 1977
Cabana Iglesia, Ana

Historia agraria : Revista de agricultura e historia rural. (núm. 48 (2009) p. 111-132)
ISBN 11391472

A pesar que la historiografia espanyola s'ha preocupat preferentment per l'estudi de l'àmbit urbà durant el tardofranquisme, el món rural no ha romàs aliè al sorgiment dels moviments socials de contestació característics d'aquest període. En aquest article, Ana Cabana i Daniel Lanero analitzen les formes organitzades de conflictivitat que es van desenvolupar al camp gallec en les darreres dècades del franquisme i durant els primers anys de la transició a la democràcia, amb la finalitat d'enfrontar aquella realitat social amb el marc general de mobilització que altres treballs han descrit. Els conflictes en el camp gallec dels anys seixanta i setanta poden agrupar-se en tres grans corpus: els relacionats amb la política impositiva del govern, focalitzats en la negativa al pagament de la quota empresarial de la Seguretat Social Agrària; els vinculats a l'expropiació i usurpació forçosa de terres en els conflictes contra la construcció d'embassaments i les protestes per la devolució del "monte vecinal en mancomún"; i uns tercers referits a la política de preus agraris, protagonitzats per les demandes de millors preus per la llet i la carn vacuna. Cabana i Lanero se centren en aquest treball en els dos primers tipus de conflictes definits atesa la seva repercussió geogràfica i temporal.

El Movimiento vecinal en el tránsito de la resistencia a la construcción de alternativas
Bordetas, Iván

Historia del Presente. (Madrid. Núm 16 (2011) p. 43-61)

Aquest article pretén traçar un seguit de línies interpretatives sobre el moviment veïnal a l'Espanya del tardofranquisme i el canvi polític, tot centrant l'anàlisi en l'estructuració i desenvolupament d'aquest moviment social en les grans àrees metropolitanes del país. Per això, es plantejarà el seu anàlisi en tres grans temps que condensen les seves principals característiques: un primer temps on se situen els seus orígens en el caòtic i especulatiu model de desenvolupament urbà, un segon en què el moviment veïnal desenvolupa el seu repertori d'accions col·lectives i acaba configurant-se com un dels principals espais de participació política i un tercer període caracteritzat per la crisi que va suposar el pas del protagonisme de l'antifranquisme social al polític a partir de 1977.

Temps d'amnistia : les manifestacions de l'1 i el 8 de febrer de 1976 a Barcelona
Ballester, David

Barcelona : Edicions 62, 2001
ISBN 9788429748406

David Ballester i Manel Risques analitzen en aquesta obra les causes i les conseqüències de les manifestacions multitudinàries de l'1 i el 8 de febrer de 1976, quan als carrers de Barcelona es reclamà àmpliament la democràcia amb crits de Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia! Així, de manera rigorosa i documentada, el llibre aporta informació sobre un capítol destacat de la història recent d'Espanya, que evidencià el gran suport de l'oposició - malgrat la violència policial que s'emprà per a dissuadir les masses-i la pressió social per a avançar en el procés de transició cap a la democràcia.

Acción colectiva vecinal en el tardofranquismo : El caso de Rekalde
Ahedo Gurrutxaga, Igor

Historia del Presente. (Madrid, 23 (2010) p. 275-296)

Aquest article té com a objectiu l'exposició de les claus d'un cicle de mobilització al barri de Rekaldeberri, a Bilbao, que convertí l'Associació de Famílies de Rekalde en un referent del moviment veïnal a escala estatal i municipal per la seva capacitat de sostenir nivells elevats d'enfrontament amb un règim no democràtic cada vegada més mancat de recursos, així com pel seu paper articulador d'una identitat reivindicativa que encara manté avui dia. Així, s'analitza igualment la forma en què els actors incideixen en les estructures municipals i la manera de generar o condicionar les oportunitats per a l'acció. Els actors i les estructures que s'interrelacionen a través d'una acció col·lectiva que s'explica mitjançant una anàlisi de la manera en què els diversos mecanismes de la contesa connecten oportunitats i discursos, repertoris d'acció i estructures organitzatives.